Acabava
d'arribar a la ciutat. Tenia la pell i els ulls molt foscos i un somriure
tímid. Va passar temp fins que vaig
decidir-me a tenir-hi una conversa. Parlava
una llengua estranya que em recordava els ocells perseguint les ones de la mar.
A poc a poc, va aprendre a comunicar-se en català.
Primer ho feia amb expressions molt breus, gairebé paraules soltes. Amb el
temps el va aprendre millor, manejava frases llargues i les enllaçava amb molta gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada